Educació en valors i actituds

Hola a tothom,

L'ideari  d'aquesta escola  té com objectiu molt important  assolir que els alumnes aprenguin a  treballar en equip. Amb aquesta finalitat, i en el marc de la funció intervenció psicopedagògica adreçada a l'alumnat, es realitzen moltes activitats de caire preventiu. Us vull comentar una activitat  que la psicopedagoga ha realitzat en els grups d' educació infantil 4 i primer de primària.

Descripció del context

L'activitat s'ha realitzat a l'aula ordinària dels grups  d'educació infantil 4 ( el dia 8 d'abril) i 1er de primària ( el dia 2 d'abril). Al pati de l'escola  s'ha desenvolupat la part més activa en la qual els alumnes s'havien de perseguir entre ells. En I-4 també estava present la tutora del grup. El recurs didàctic s'ha adaptat a l'edat  dels alumnes i les seves estratègies d'aprenentatge. L'alumnat d'I-4 ha fet molt més role-playing doncs també han representat el conte disfressats.

Desenvolupament de l'activitat: el monstre desastròs.

L' actuació didàctica es divideix en dues parts; primer la psicopedagoga explica als nens/es un conte, afavorint la interacció amb els alumnes i potenciant la seva participació. El conte tracta de bocins d'un drac que han de passar un riu, a mesura que explica com intervé cada part del drac (els ulls, la boca, les cames, les ales i la cua) mostra un dibuix d'aquella part i seüencialment les va enganxant a la pissarra. 

Explicat breument: cada part del drac s'ofereix a fer una acció per passar el riu que tota sola no pot dur a terme amb èxit. Els alumnes van assenyalant per que l'acció esmentada no és possible. Al final de la història totes les parts del drac es reunixen d'amagat, i com no es posen d'acord, la mestra va mostrant imatges divertides d'un drac mal construit (no hi són totes les peces o no estan ubicades com toca). Finalment es mostra un dibuix en el que totes les peces apareixen en l'ordre adient, s'explica que s'han posat d'acord. La història es relaciona amb el que passa quan els alumnes no arriben a acords, el que senten quan algú no vol jugar amb ells i amb els efectes positius de treballar en equip i ajudar-se mutuament. Es potencia la reflexió mitjançant el diàleg psicopedagoga- alumnes. 

La part final de l'activitat: en el pati els alumnes s'han d'agrupar convertint-se en un sol drac; Per fer-ho: Un nen portarà la disfressa de cap de drac. A mesura que enxampa altres nens el drac és més llarg, aleshores els alumnes s'han de coordinar per perseguir als altres companys/es (se suposa que són les parts del drac que encara estan desenganxades). L'activitat finalitza quan tot el grup-classe és part del drac.

Avaluació

La psicopedagoga i jo comentem com els rols dels nens/es es poden de manifest en el joc (els que volen dirigir versus els que es deixen portar), també es posa de manifest les dificultats de treball en equip (a la classe de primer un nen amb NEE que té problemes conductuals no vol participar). En relació a I-4 ens adonem de les dificultats de comunicació verbal i no verbal d'un alumne amb el qual s'està potenciant l'expressió verbal i la gestualitat (durant el roleplaying el nen forma  part del drac que explica la història, es fa modelatge perquè imiti gesticulant més i parlant més fort, però encara no ho aconsegueix).

Reflexions

Em sembla molt interessant com s'ha plantejat l'activitat didàctica i com s'ha convertit en aprenentatge significatiu en relacionar-ho amb situacions habituals de la vida dels nens/es (proposades per la psicopedagoga en format pregunta, que els alumnes ràpidament reconeixien en les seves vivencies amb el grup-classe).

He trobat molt adient que l'activitat incorpores acció física, especialment en el grup de primer on hi ha molts alumnes amb dificultat de control de l'impuls. Penso que fer role-playing de l'activitat ha afavorit incorporar els aprenentatges com esmenten Alemany i Guitard (1996) "el role-playing pretende facilitar la adquisición de capacidades sociales, especialmente la capacidad de ponerse o situarse en el lugar del otro....Mediante esta práctica los alumnos tienen ocasión de explorar sentimientos, actitudes, valores y percepciones que influyen en la conducta y se sienten forzados a descubrir y experimentar el rol de otros". De manera que la psicopedagoga ,com també  comenten les citades autores, "proporciona información sobre conocimientos psicopedagógicos relacionados con el tema (mecanismos de aprendizaje, estrategias de enseñanza), experiencias, novedades" y "aporta secuencias y recursos didácticos posibles".

Aprofitant el role-playing s'ha donat a un alumne amb dificulats de comunicació el personatge de "ales del drac", li costava molt gesticular i parlar fort, he registrat expressament  l'observació amb l'adverbi "encara no ho pot fer" . Vull tenir la predisposició positiva que el canvi és un procés i que l'alumnat mitjançant la incorporació d'estratègies assoliran els aprenentatges i seran  més autònoms. 

Bibliografia

Monereo,C i Solé,I. (Coords). (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

Salutacions,

Reunió EAP i escola

Hola a tothom, 

Una de les experiències més interessants de les pràctiques ha estat poder fer observació participativa de la reunió de seguiment de casos entre la psicopedagoga de l'EAP i la Psicopedagoga de l'escola. 

Descripció del context 

La reunió es realitza al centre escolar el dia 8 d'abril i les psicopedagogues d'ambdues institucions han acordat prèviament els casos dels quals parlaran en la reunió d'avui. Ambdues professionals estan acompanyades per l'alumna en pràctiques que tutoritzen. 

El clima de la reunió és molt cordial i amb bona predisposició a la col.laboració.  Les psicopedagogues han preparat la reunió i disposen de diversa documentació que facilita la tasca d'avaluació psicopedagògica entesa com " un proceso de recogida y análisis de información relevante, sobre los distintos elementos que intervienen en el proceso de enseñanza aprendizaje, a fin de justificar las necesidades de determinados alumnos y alumnas, y así poder ajustar su propuesta educativa. Por tanto, es un proceso compartido por psicopedagogo/a, profesoresas, tutoresas, alumnos/as y família" (Babio 1996) i afageixo:  també compartit pels professionals de la psicopedagogia que treballen dins l'entitat escolar (contractats pel centre educatiu concertat) i dins/fora (els tècnics/ que de l'EAP).

Desenvolupament de l'activitat

Parlaré del procés de treball que es va seguir en la reunió i com s'arribaven a acords però no esmentaré els casos que es van analitzar per respecte a la confidencialitat. la reunió seguiex la següent metodologia:

1.- Es centren en un cas i quan han establert acords sobre el pla d'intervenció passen al següent.

2.- Comparteixen la informació que han obtingut per diferents fonts. Es posa de manifest la importància del treball en equip entre professionals de cada servei (EAP i centre educatiu).

3.- Es defineixen accions. La tipologia d'actuacions que es plantegen són les següents:

3.1))El tipus de dificultat de l'alumne (cognitiva, relacional o de llenguatge). L'alumne en pot tenir més d'una.

3.2) A quin servei o professional cal derivar el cas.

3.3) Si s'han de fer proves d'avaluació, quines es realitzaran i qui s'encarregarà de fer-ho.

3.4) Les informacions que són rellevants compartir amb altres entitats o serveis.

3.5) La promoció o no promoció de l'alumne/a.

4.-En relació a cada cas les professionals prenen nota de tota la informació compartida i de les actuacions que cal dur a terme. Es constaten per escrit els acords.

Reflexions

M'adono  que per què el treball entre professionals de diferents entitats funcioni adientment calen les següents actituds que esmenta Eulàlia Bassedas (2011):

"Actitudes que favorecen una adecuada comunicación: disponibilidad, capacidad de escucha y dialogo, empatía, aceptación de las diferencias, aceptación de las responsabilidades y límites en la actuación profesional,..."

"Actitudes que favorecen una relación constructiva: flexibilidad, generosidad, capacidad de adaptación, capacidad de espera, confianza en la capacidad del otro..."

"Actitudes en relación con el estilo de trabajo: capacidad de autoevaluación, flexibilidad, capacidad de trabajo en equipo, interés por aprender, cumplimiento de los acuerdos o respeto de los canales establecidos". He observat que aquestes actituds eren presents en la reunió de treball interdisicplinar.

M'ha agradat molt el respecte amb que s'han treballat els casos, analitzant només les dades que eren funcionals i deixant de banda els comentaris o detalls que no aportaven informació significativa.  També m'ha semblat interessant el coneixement del context del centre educatiu que tenia la tècnica de l'EAP. M'ha donat la impressió d'una reunió gestionada de manera molt eficient. 

Les dues psicopedagogues estaven molt al dia de proves d'avaluació standaritzades i m'he adonat que en psicopedagogia hem estudiat poc sobre tests de diagnòstic. Penso que són eines interessants, que poden aportar molta informació sobre les estratègies dels alumnes per reloldre problemes. Crec que poden donar molta informació tant el procés com els resultats de les proves.

Bibliografia

Martín.E i Solé, I. (2011). Orientación educativa. Modelos y estrategias de intervención. Barcelona: Graó.

Monereo, C. i Sole,I. (Coordinadores). (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista.Madrid: Alianza Editorial.

Salutacions,

Aula d'educació especial

Hola a tothom,

En el marc de les pràctiques de psicopedagogia m'agradaria conèixer els diversos contextos d'aprenentatge de l'escola; per això pregunto si puc observar la tasca didàctica a l'aula d'educació especial. A data d'avui, he fet dues observacions, de 9 a 10:00 el dia 20 de març i de 9 a 11 h el 22 d'abril. Tot seguit us explico el que vaig observar i l'activitat que es va realitzar.

Alumnes que assisteixen,

A l'aula, en aquest horari, acudeixen 4 alumnes, 3 de cicle mitjà i un de cicle superior. Avui com 4art, 5è i 6è estan d'excursió només van a l'aula els dos alumnes de 3er de primària. Tots els alumnes tenen dissenyat un PI (Pla individualitzat).

Desenvolupament de l'activitat

L'activitat la imparteix la mestra d'educació especial. Treballen les àrees instrumetals de matemàtiques i català. Avui dedicaran la sessió a la comprensió lectora. Utilitzen material adaptat. 

La mestra també imparteix medi a l'aula ordinària i  per tant coneix molt bé les dificultats d'aprenentatge dels alumnes a l'aula ordinària.

La mestra inicia la classe explicant el que faran, reparteix els materials necessaris (un text que va acompanyat de preguntes tancades amb opció de resposta múltiple  per avaluar la comprensió lectora. La darrera activitat és descriure per escrit una casa). 

La mestra explica molt clarament pautes de treball que en ser incorporades pels alumnes facilitaran la seva autonomia en el procés d'aprenentatge. Proposa:

Llegir poc a poc fixant-se en els signes de puntuació.

Subratllar les paraules que no s'entenen.

Ajudar-se de la frase i el context per comprendre el significat d'una paraula desconeguda. 

La mestra potencia la participació de l'alumnat: els fa explicar que han entés de la lectura.  Fa que s'ajudin entre ells a explicar els significats de les paraules.

S'afavoreix l'aprenentatge significatiu relacionant el text (que parla sobre canviar-se de casa) amb una pregunta adreçada a cada alumne, si t' has de canviar de casa i nomès et pots endur tres coses, quines triaries? De nou els proporciona pautes per estructurar el diàleg (els hi diu: primer pensa i desprès contesta). 

En la sessió es fomenta el treball cooperatiu i la tolerància a la frustració, quan un alumne es queixa que l'altre ja ha contestat li comenta:" Em  penso que pots dir-nos més coses doncs segur que el teu company no ho ha dit tot".

En la part final de l'activitat, quan s'ha de descriure una casa, els torna a donar pautes que poc a poc  els alumnes van incorporant: 

Abans d'escriure cal pensar. 

S'han de fer frases curtes. 

Recordeu escriure les majúscules. 

A més utilitza la ZDP per ampliar el ventall d'opcions a triar per imaginar com és la casa. Amb aquest objectiu els fa preguntes com:  Quans pisos té la casa? Té arbres? etc.

La meva tasca consisteix en observació participativa i m'adono que els alumnes gaudeixen aprenent.

El dia 22 d'abril acudeixen a la sessió tots els alumnes. Les dificultats conductuals d'un alumne provoquen canvis en la dinàmica de grup i interfereixen en la tasca d'aprenentatge. 

En iniciar la sessió la mestra proposa conversar sobre les vacances, fa preguntes per potenciar la conversa. Recondueix al català quan els alumnes  parlen en castellà o els corregeix alguna paraula concreta. Fins les 9.30 la sessió trancorre de manera fluida però aleshores s'incorpora un alumne que no ha promocionat de curs i que té poca motivació per l'aprenentatge i dificultats conductuals . En arribar aquest alumne, els altres es mostren fascinats: pel que explica, per com replica a la professora i  de sobte dos intenten imitar-lo. La mestra té molta habilitat per reconduir-lo, però constantment ha de recordar-li que parli en català i del tema que toca.  Quan s'inicia la següent sessió de classe passo a fer participació puntual supervisada, l'objectiu de la meva tasca és  potenciar la motivació per l'aprenentatge de l'alumne que no mostra interés.

Intervenció adreçada a l'alumne amb NEE

L'alumne ha de fer tres exercicis diferents: la classificació de paraules en funció del gènere i el nombre, una prova de rapidesa i precisió en el  càlcul mental  i entendre els conceptes clau de les divisions.

Les taules de l'aula  estan posades unes de cara a les altres per potenciar el treball cooperatiu, tots estem asseguts en la mateixa taula de manera que la docent supervisa fàcilment la meva tasca. 

Plantejo els dos primers exercicis com si fos un concurs, fins i tot fem un breu role-playing en que ell és el concursant i aleshores fa amb rapidesa i precisió les feines (ens sorprenem). Segueixo la ZDP quan s'encalla i utilitzo un cronometre per donar-li emoció a l'activitat. 

Per explicar les divisions primer li pregunto pels seus interessos i el que fa habitualment.  Per potenciar l'aprenentatge significatiu li explico les divisions relacionant-les amb les seves aficions. Li faig preguntes per comprovar la comprensió dels termes i ho té molt clar. La mestra li ho torna a preguntar en acabar la sessió i es nota que l'alumne s'ho ha après. Li comento a l'alumne que quan estudi a casa imagini que fa un concurs per què li resulti més divertit. Ens diu que estudiar així li ha agradat molt.

Reflexions

M'ha agradat molt poder participar en l'activitat i intentar fer més motivant la tasca per l'alumne. Segurament li ha resultat interessant per la novetat. Jo penso que quan ens divertim aprenem més i així he enfocat les sessions formatives que he impartit en formació ocupacional en la meva faceta professional.

M'agradaria saber si a l'escola es poden utilitzar més sovint aquesta mena de recursos, fer role-playings o jocs per aprendre conceptes on no hi ha més remei que memoritzar (com les taules de multiplicar). M'agradaria saber si en crear materials didàctics es pot utilitzar una mica el sentit de l'humor per fer més distesa la tasca i facilitar que l'alumne no senti tant estrés. Fins i tot, em pregunto es poden fer materials didàctics que impliquin acció física, doncs també pot afavorir l'emmagatzament i recuperació de la informació (especialment en els alumnes amb dificultats en el processament verbal de la informació com l'alumnat amb TEA).

Salutacions

Aula d'acollida

Hola a tothom,

El recurs de l'aula d'acollida té molt sentit en el centre educatiu on faig les pràctiques doncs el 50% de l'alumnat que assisteix a l'escola és nouvingut. El dia 19/3/2014 vaig fer observació participativa a l'aula d'acollida durant una hora: de 10 a 11, adjunto el que vaig registrar: Els alumnes són de cicle inicial, n'hi ha 9, 2 són d'altres zones de l'estat espanyol, 2 són de Rússia i 5 venen de Sudamèrica. En presentar-se'm dos em diuen que són tan del seu país d'origen com catalans, la resta només esmenten que són del país d'origen.

La metodologia de la mestra, que és psicopedagoga, es basa en treballar el llenguatge multimodal: utilitza simultàneament el llenguatge visual (les imatges del Power Point), l'escrit (també en les diapositives del Power), kinètic (fant mímica) el musical i oral (molt sovint l'alumnat canta cançons sobre els mesos de l'any, les estacions, el que passa a la primavera.etc.). La immersió lingüística és en català.

Es segueix la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge Escolar. D'una banda, s'aprofiten les aportacions de l'alumnat per reconduir el contingut que es treballa a la classe. D'altra banda, hi ha molta interacció amb els nens i les nenes, s'utilitza la ZDP per ampliar el vocabulari que l'alumnat està recopil.lant sobre la primavera. Hi ha molt treball cooperatiu.

A partir de la conversa amb la mestra, en finalitzar la classe, m'adono que té molt en compte el procés migratori de cada alumne i ella considera com el context escolar i el microsistema familiar incideixen en cadascun/a. Per això ofereix suports per reforçar la seva autoestima (enganxa fotos dels alumnes en els seus treballs i els exposa per la classe). Enten el dol que en una reagrupació familiar suposa deixar a Sudàmerica a l'àvia que ha fet de mare tota la vida i haver d'acostumar-se a una mare que fins i tot té ara una nova parella i altres fills en un país desconegut per l'alumna.

En aquesta activitat m'adono que de nou les funcions de la psicopedagoga són la intervenció psicopedagògica adreçada a l'alumnat i el treball cooperatiu amb l'equip docent (amb les tutores dels grups classe de cada alumne). Es procura que l'alumne/a s'incorpori al ritme de classe normal de l'aula ordinària el més aviat possible.

L'atenció a l'alumnat nouvingut esdevé un diàleg entre l'alumne i el centre educatiu com proposen ( Moya, JL iSolé, E ) però relacionant tot el que he escrit i el que he après en l'assignatura interculturalitat i educació m'adono que el nostre model educatiu és etnocèntric, cerca la multiculturalitat però encara no opta per la interculturalitat. L'escola de la que us parlo m'agrada molt pels seus ideals humanistes però explica i celebra les tradicions del nostre entorn. Penso que l'escola , no només on faig pràctiques sinó totes en general, si vol potenciar l'autoestima cultural hauria d'obrir-se més a les cultures que venen, fer tallers on cuinar menjars típics dels països dels nens nouvinguts, escoltar les seves rondalles i cançons, per què sinó com podem dir que ens sembla bó un model  cultural que en els fons ignorem. Que li transmetem llavors als nens/es nouvinguts? a mi em sembla que poca autoestima cultural.

Salutacions

Intervenció psicopedagògica a alumne T d'educació infantil I 3

Hola a tothom,

En aquesta entrada parlaré de dues funcions de la psicopedagoga: la intervenció psicopedagògica adreçada a l'alumnat i el treball cooperatiu amb l'equip educatiu. La meva participació ha estat l'observació participant. Les intervencions s'han adreçat a un alumne anomenat T d'educació infantil 3, actualment l'avaluació de l'alumne condueix a tots els professionals implicats (mestra de l'aula ordinària, psicopedagoga del centre i psicopedagoga de l'EAP) a plantejar-se que l'alumne pot tenir discapacitat intel.lectual i del desenvolupament.

Anem a pams,  us explico per apartats la història, per què sorgeix la demanda , quan participo com a alumna de pràctiques, els acords que actualment s'han près, etc...Per ubicar millor la història explicaré coses que han succeit quan jo no estava encara en el centre fent pràctiques però que la tutora m'ha explicat.

1.- La demanda, amb quina finalitat s'intervé:

El primer trimestre de curs 2013-2014 la tutora de pràctiques observa cada curs a les aules i detecta casos on cal intervenir, ho fa per concens amb les tutores. Decideixen que l'alumne no parla, es relaciona físicament amb els companys donat que no existeix el llenguatge en absolut i no segueix les consignes de la mestra per què no les enten (no ha anat a escola bressol i a casa són castellano parlants). Es decideix fer una intervenció psicopedagògica per implosionar el llenguatge. La tutora i la psicopedagoga parlen amb la família del nen de les seves dificultats i detecten un ambient molt empobrit i sobreprotector ver els nen (fill únic). La família és nouvinguda. La finalitat de la demanda és averiguar que li passa al nen, quins suports necessita per superar les dificultats en la comunicació, la relació i en l'aprenentage. La tasca és complexa.

2.- Intervenció Psicopedagògica:

Coincidint amb el meu inici de pràctiques explico quatre intervencions que realitzem amb l'alumne:

5 de març de 2014: Faig observació participant a l'aula ordinària. La psicopedagoga fa treball contextual i l'ajuda a escriure el seu nom. Ell no té l'autonomia dels altres companys de l'aula que saben que han de fer i ho fan molt depressa. A més, ell ha faltat molt per malaltia. Cerca la relació amb l'adult de manera física, i no mitjançant el llenguatge. 

12 de març de 2014: Faig observació participant a la biblioteca on l'alumne rep intervenció individual de la psicopedagoga.  Uneixen puzzles de dos peces on cal emparallar objectes vermells, cerquen els objectes vermells d'un conte dedicat als colors, el nen ha de dibuixar amb un llapiç vermell i enganxar gomets vermells en un full. Tot i que la classe està dedicada al color vermell no reté el concepte.

19 de març de 2014: Faig observació participant a la sala de psicomotricitat. L'alumne s'ha de mirar al mirall i assenyalar parts del cos que li esmenta la psicopedagoga. El nen no es reconeix al mirall, però si reconeix a la psicopedagoga i em reconeix a mi. Mira el seu reflex com si veies a un nen que acudis nou a l'escola això ens sorpren enormement. Quan parla nomès diu la sil.laba final de les paraules. No enten les consignes verbals. S'han descartat lesions orgàniques.

Coordinació equip docent:

Abans i desprès de cada intervenció la psicopedagoga i la tutora parlen dels avanços de l'alumne T. Això determina el que s'explora.  Desprès de la sessió la psicopedagoga fa un feedback a la tutora del que ha succït. Les dues tenen clar que el microcontext familiar té pocs recursos per potenciar que el nen avanci i a més les successives faltes d'assistència per malaltia agreugen la situació de T. que està mot endarrerrit vers el nivell d'assoliments del grup-classe.

Acords:

Equip directiu, EAP, tutora , psicopedagoga no han decidit si promocionen o no a lalumne T a I-4. Hi ha molts dubtes. No hauria de promocionar, però en auesta decisió entren les necessitats del context escolar com a institució que també té els seus requeriments interns i externs: I-3 té alumnes en pitjor situació que l'alumne T que han de no promocionar clarament, la ratio del grup està per sobre del que pertoca (s'ha demanat ampliació),pugen casos complicats des de llar (l'escola té escola bressol). La família de T no vol ni sentir parlar de no promoció a I-3 i no col.laboraran. Cal prevenir que el curs vinent el grup de I-3 no estigui desbordat de casos d'alumnes amb NEE.

Derivacions:

L'alumne s'ha derivat al CDIAP on s'està fent un treball molt adient però ue necessita temps per donar fruit. Molt bon treball en xarxa escola, treballadora social, logopeda i  equip de psicòlegs del CDIAP.

Bibliografia complementària:

He Cercat informació sobre la discapacitat intel.lectual i del desenvolupament a Bonals. J i Sánchez-Cano , M. ( Coords.). (2007) Manual de asesoramiento psicopedagògico. Barcelona: Graó.  Del capítol escrit pel Giné, C. i Font, J. Sobre l'atenció a l'alumnat amb discapacitat intel.lectual i del desenvolupament us vull compartir:

El canvi de terme retard mental a discapacitat intel.lectual implica el següent:

1.- " Vision funcional del desarrollo que remite a los apoyos que una persona puede disponer en los distintos contextos y a lo largo del ciclo vital".

2.- "Reconoce el origen social de las dificultades que experimenta la persona con DI y D".

3.- " Se entiende la DI como un trastorno del desarrollo que tiene mucho en común con otros problemas del desarrollo que pueden afectar a niños/as".

"Des dels anys 80 el model que conceptualitza la DI iD i que justifica les pràctiques professionals que es desenvolupen és el model educatiu, aquest s' adreça a la normalització. I el diagnòstic ha de prioritzar les capacitats d'aquestes persones i centrar-se en els suports que reueriran per respondre a les exigències dels diferents entorn vitals".

Em sembla un enfoc ecològic i que té molt punts a veure amb el model d'orientació i intervenció  psicopedagògic col.laboratiu.

Reflexions

La intervenció amb l'alumne T és més aviat remeiera però alhora esdevé preventiva ja que en evitar que la situació de l'alumne T enpitjori prevenim dificultats relacionals amb els companys/nyes del grup classe o que arribi a tenir alguna fòbia relacionada amb anar a l'escola. Potser els  enfocs preventiu i correctiu són part d'un continuum.

Salutacions

Gestió del blog

Hola a tothom,

He estat reflexionant a partir dels comentaris de la Sabina i de la lectura dels vostres blogs, per cert us felicito he après un munt amb la vostra informació, i he decidit canviar la manera com us presentaré la meva experiència de pràctiques.

Anava a entrar la informació seguint un registre cronològic del desenvolupament de les pràctiques des del dia 4 de març (que les vaig iniciar) fins a data d'avui, però agruparé la informació per àrees d'interés.  A tall d'exemple: 

Anàlisi i descripció del context de les pràctiques. 

Reunions de coordinació: centre escolar i EAP. (o altres entitats).

Treball cooperatiu amb l'equip educatiu.

Observació participativa a l'aula de tercer de primària.

Intercenció psicopedagògica a l' alumne T de d'educació infantil 3.

Intervenció psicopedagògica a l' alumne A d'educació infantil 4.

Intervenció psicopedagògica al grup d'educació infantil 5.

Reflexions sobre la inclusió dels alumnes amb TEA i TDAH.

Reflexions sobre la inclusió dels alumnes nouvinguts: l'aula d'acollida,

Aquesta setmana espero posar-me al dia. M'agradaria molt que el blog fos un espai molt interactiu, així que us agrairé molt els vostres comentaris donada l'experiència que totes/ i V teniu. Sou un equip genial per compartir aquesta experiència,

També comentar-vos que tinc ànima de bibliotecària, així que cercaré tota la bibliografia possible i penjaré un espai dedicat al tema.

Per últim, igual que no puc deixar de banda ser psicòloga ara que estic completant la meva formació com a psicopedagoga, també tinc una experiència important com a mare d'un nen amb TEA, que influeix en com entenc el paper de la família i la relació dels docents o la direcció del centre amb aquesta (per experiència personal i per la xarxa de contactes de les associacions de pares de nens/es amb TEA on col.laboro). Obriré una carpeta aportant impressions sobre aquest tema.

Moltes gràcies a tothom.

Pràcticum dia 4 de març de 2014

Hola a tothom,

Ja fa un mes que vaig inicar les pràctiques a una escola de primària ubicada al barri de Sants (Barcelona). Sants és un barri on hi ha molta diversitat cultural, i  per aquesta raó l'escola té un alt percentatge d'alumnat nouvingut.

He fet un diari de les activitats que he realitzat a l'escola i les aniré volcant al blog seguint l'ordre cronològic en que les he desenvolupat. 

El primer dia de pràctiques va ser el 4 de març. Vam repartir el matí en dos blocs treball: el primer era  suport a les dificultats d'aprenentatge en l'aula ordinària ( des de les 9 fins les 11:00h) i desprès del pati va consistir en intervenció psicopedagògica adreçada a un alumne de I-4. (11:30 a 12:30).

Del treball a l' aula ordinària em va semblar molt interessant com s'expliquen els passos per solucionar un problema de matemàtiques: 1) Destacar les dades que coneixes, 2) indicar les que et demanen,  3) fer les operacions i  4) escriure la solució. 

En relació a la intervenció psicopedagògica consistia en potenciar la  competència comunicativa. Es treballava l'ampliació del vocabulari en català sobre els aliments, mitjançant suport visual, i treballar l' expressivitat facial. 

Tota la tasca es feia seguint un model de treball cooperatiu entre els professionals del centre (psicopedagoga, tutores de l'aula). La meva funció va ser principalment l'observació participant. L'experiència des d'aquell dia fins a l'actualitat ha resultat molt interessant.

Salutacions
Elisenda Pascual i Sorribes
Estudiant de Psicopedagogia
Llicenciada en Psicologia