Hola a tothom,
Una intervenció psicopedagògica de caire preventiu i emmarcada La funció d’atenció a l’alumnat és fomentar l’autonomia dels nens
i les nenes. (Competència bàsica personal).
Desenvolupament de l’activitat
Esmentaré els diferents recursos que s’utilitzen per fer reflexionar
a l’alumnat sobre la seva competència d’autonomia.
La graella d’avaluació
d’hàbits d’autonomia:
En un punt molt visible de l’entorn de l’aula hi ha penjada
una graella que en les files conté els nom de cada alumne/a del grup-classe i
en les columnes hi figuren els següents hàbits d’ autonomia:
- 1.- Miro l’agenda.
- 2.- Faig els deures.
- 3.-Preparo la cartera.
- 4.-Em vesteixo ràpid.
- 5.-Ajudo a preparar l’esmorzar.
- 6.-Faig el llit.
- 7.-Ordeno la meva habitació.
- 8.-Em dutxo sol/a.
- 9.-Poso o trec la taula.
Com s’utilitza aquest recurs? La psicopedagoga mentre
imparteix classe al grup del que és tutora, 3er de primària, pregunta als alumnes si desenvolupen aquests
hàbits i els demana que siguin sincers en la resposta. Cada dues setmanes,
aproximadament, els repeteix la pregunta. Si els nens/es responen que
desenvolupen aquella conducta la professora fa un puntet verd en la casella
corresponent, si l’acció no es du a terme o es realitza amb ajuda llavors hi
posa un ròdol groc. Em sorprèn que l’alumnat és molt sincer i molts expliquen
que no han assolit fer autonomament determinades conductes. A més, ho responen
en veu alta davant la resta de comapnys/es.
Un altre graella més personalitzada, que facilita la reflexió
de l’alumne/a vers els seus assoliments és sobre com realitzar les tasques de l’escola:
Graella
per millorar el treball a casa:
En les files hi ha anotat un
hàbit:
- Miro l’genda?
- Em costa posar-me a treballar?
- Em distrec?
- Llegeixo i entenc el que faig?
- M’enfado?
- Ho resolc sola?
- Com em sento quan he acabat la feina?
En les columnes s’han escrit els dies de la
setmana, el cap de setmana s’inclou en una sola columna.
Una
altra taula anomenada: Valoro la meva actitud.
(Es refereix al treball a l’aula)
En les files trobem:
- Estar atenta.
- Seure bé.
- Treballar sense perdre el temps.
En les columnes de dilluns a
divendres. Una valoració per dia, l’alumna ho va fer durant tres setmanes. Va progressar positivament en els seus hàbits a casa ,fent els deures, i a l'escola.
Com es valorava? Quan la tasca s’assolia es
posava un gomet verd, quan no s’assolia, o s’assolia a mitges es posava un
gomet groc.
Reflexió
M’adono que per l’escola
potenciar l’autonomia és un valor molt important, que s’afavoreix constantment
i en els diferents contextos d’aprenentatge (aula ordinària, esbarjo al pati,
sortides de coneixement de l’entorn,...) i es demana molt la col.laboració del
microsistema familiar per a que els alumnes esdevinguin autònoms. Em sembla
molt adequat potenciar la reflexió i autoavaluació mitjançant les graelles dels
hàbits que cal desenvolupar.
Considero una bona intervenció
que es potenciï l’autonomia de l’alumnat però de vegades aquest èmfasi en assolir-la xoca amb proporcionar
suports adients als alumnes; I en aquest matís no acabo de compartir la visió dels
mestres de l’escola. Posaré un exemple extret d’una sessió de pla lector del
dia 7 de maig adreçada al curs 1er de primària. L’alumnat no comprenia un
paràgraf perquè no entenien el significat de la paraula “plegats”. La paraula
significa junts, els nens entenien: una cosa doblegada. No hi havia manera que
l’alumnat contestes adequadament la pregunta de la psicopedagoga: que passa al
final del conte? (More,I (2012) Cisco sis sopars. Ed. Vicenç Vives). Ho van
intentar quinze vegades. Des de l’observació participant m’adonava que els nens
no sabien la paraula plegats i per tant no entenien el text. (Us recordo que l’escola
té un 50% d’alumnat nouvingut).Li vaig
esmentar a la psicopedagoga: -per què no
incidim en paraules que no entenen?, els podem preguntar si saben que vol
dir i a continuació el suport pot sorgir d’un company més expert, i si no ho
sap cap alumne llavors l’adult pot
oferir l’ajuda (En aquest cas definint la paraula). La psicopedagoga em va respondre
que en funció del text es poden comprendre i aprendre paraules noves i que així
es potencia reflexionar. És cert, però en aquest cas el text no ajudava a
entendre la paraula plegats. Conseqüències: els nens es frustraven per què no
entenien el final del conte, no assolien l’èxit en donar la resposta correcta,
els alumnes més tímids se sentien incomodes en equivocar-se. Per tant, em
sembla adient potenciar l’autonomia però també valorar quan és necessari oferir
un suport per què sinó es dificulta el procés d’aprenentatge.
Russell Barkley, un expert en
TDAH, (us recomano molt els seus llibres o assistir a alguna de les seves
conferències) es queixa que l’escola pot precipitar-se en retirar suports a l’alumnat
amb NEE, opino que té molta raó.
Salutacions
