Treball amb l’alumnat
que té Dèficit intel.lectual 2
Hola,
Avui (7 de maig) observaré participativament la
intervenció psicopedagògica adreçada a un alumne de I-3 que no he vist durant un mes.
Tinc curiositat per veure la seva
evolució. A més coneixeré a la seva companya de classe que presenta dificultats
d’aprenentatge similars i que fa dos mesos que no assisteix a l’escola.
Desenvolupament de l’activitat
L’intervenció
s’ha dut a terme durant gairebé mitja hora: de les 11.48 fins les 12.20. Ha inclòs dues activitats complementàries.
La
primera activitat:
La
psicopedagoga ha preparat una cistella molt gran farcida de joguines, asseguts
en un espai de la biblioteca els dos alumnes van treien les joguines de la
cistella. Se’ls estimula l’ús del llenguatge; d’una banda se’ls fan preguntes
com les següents:
Que és
això? Com es diu? Si responen en castellà (que és la seva llengua materna)
llavors se’ls diu quin és el nom de l’objecte en català.
Es
pregunta per l’acció que fa l’objecte triat? El cotxe corre? L’helicòpter vola?
La nina menja?
S’afavoreix
el joc simbòlic: La psicopedagoga diu la nina i el cavall s’han fet amics.
Introdueix una conversa entre els dos juguets, potencia que els alumnes ho
imitin per incorporar el joc simbòlic.
Es
potencia la interacció entre tots dos alumnes, que estan junts però poques
vegades es miren o parlen amb l’adult. En canvi si interactuen amb l’adult.
2a
activitat:
La
psicopedagoga torna a treballar el concepte color vermell mitjançant objectes
tangibles. Els nens han de treure de la capsa les peces del puzzle que tenen
dibuixos vermells (una maduixa, un tomàquet...). Quan ho fan se’ls reforça
positivament dient (molt ben fet). El joc s’amplia a que cerquin objectes de
color blau. El nen fa els puzzles però
la nena juga simbòlicament amb algunes de les targetes (en funció de l’objecte
que tenen dibuixat). . M’he fixat que la nena té dificultats d’equibri.
Tots
dos alumnes reben intervenció psicopedagògica en un servei extern al centre
(CDIAP). Les professionals del CDIAP ( treballadora social,psicòlogues,
logopeda, psiquiatra) i la psicopedagoga de l’escola treballen en xarxa.
En
finalitzar l’activitat acompanyem els alumnes a la seva classe i la psicopedagoga
i la tutora del grup parlen dels progressos de T. I de l’estancament de B.
Avaluació
Parlo
amb la psicopedagoga que he vist molts progressos en el nen T. I que he vist que la nena B fa molta imitació del que succeeix a l'entorn (imita molt bé l’ ús
del telèfon mòbil, és de les poques ocasions que diu paraules senceres: "Allò" (en francés hola) i
Xao per saludar. Imita el gest de trucar pitxant les tecles en un dibuix d’un telèfon. Comento que segurament
l´ús habitual de mòbils per part dels adults ha afavorit l’habilitat de la nena
jugant a trucar. La psicopedagoga em diu
que els telèfons sempre han despertat molt la curiositat dels infants doncs els
atreu un aparell en el que senten veus. Jo ho relacionava més amb les costums
del nostre context social tant aficionat a aquests aparells.
Acords
Seguirem
fent intervenció psicopedagògica a tots dos alumnes cada dimecres, és una funció
psicopedagògica a dreçada a l’alumnat amb NEE i al treball cooperatiu amb les
mestres (desprès de cada sessió es proporciona feedback a la tutora que també
explícita la seva demanda dels aspectes que més cal treballar ). La salutació al matí ha evolucionat en el nen T, fins ara es deia hola a si mateix en lloc de dir hola seguit del nom de la mestra. Caldrà que B aprengui també a saludar. (Aquesta manera curiosa de parlar és molt usual en els trastorns del desenvolupament, els nens/es imiten, no poden fer el pas endavant que suposa cognitivament aplicar les frases segon la seva funció (és el que coneixem com a pragmàtica del llenguatge, l'utilitzem amb una funció determinada: el que volem expressar). Aquests infants en un moment inicial tan sols imiten. A tall d'exemple, per això diuen et dono aigua quan realment volen demanar aigua.
Reflexions
Avui m’he
donat compte dels fruits de la intervenció psicopedagogica adreçada a l’alumnat
amb NEE. En T. ha progressat molt de des la darrera sessió en la que vaig fer
observació participant , Sessió anterior de Tara construeix frases de dues paraules. Ha assimilat
el concepte de color vermell i el del color blau.
Però, l’alumna B. que ha faltat dos mesos a l’escola , (arran de l’operació del canal auditiu i per que ha viatjat al país d’origen), per aquesta raó no ha rebut la intervenció psicopeagògica i està molt més endarrerida que el seu company de curs. Només fa sons guturals quan juga i té dificultats per diferenciar les diferents parts del cos. (El dèficit auditiu que ha patit també ha frenat el seu desenvolupament).
Però, l’alumna B. que ha faltat dos mesos a l’escola , (arran de l’operació del canal auditiu i per que ha viatjat al país d’origen), per aquesta raó no ha rebut la intervenció psicopeagògica i està molt més endarrerida que el seu company de curs. Només fa sons guturals quan juga i té dificultats per diferenciar les diferents parts del cos. (El dèficit auditiu que ha patit també ha frenat el seu desenvolupament).
Per
afavorir la comprensió del cas analitzat l’etiquetat com alumnat amb DI però m’he
adonat que he de ser més curosa i no posar diagnòstics prematurament, cal parlar de trastorn
del desenvolupament doncs encara són menuts i es poden produir importants en les
seves competències lingüístiques, relacionals i cognitives. Aquesta tendència als diagnòstics ve de la
meva formació i experiència com a psicòloga i ho hauré de controlar.
Salutacions
No hay comentarios:
Publicar un comentario