Hola,
Aquesta setmana he finalitzat la part del
pràcticum I que consistia en activitat
presencial en el centre de pràctiques, principalment les següents: “Tasques de recerca d’informació i anàlisi que permetin contextualitzar i
descriure el centre pel que fa a les característiques i l’organització. Es tracta
de fer una aproximació tan real com sigui possible al funcionament del centre
(més enllà del que es diu en la documentació oficial), a la seva dinàmica i al
coneixement dels programes s’hi duen a terme en el centre.
Tasques
de fonamentació. És a dir, l’estudi teòric de les problemàtiques que es tracten
en el centre.
Les practiques esdevenen una experiència
de socialització en la pràctica, definit en la guia del pràcticum I i II de la
UOC com a coneixement exhaustiu de les dinàmiques pròpies d’un lloc de treball.
Un dels objectius principals del pràcticum I és reflexionar sobre la meva manera de ser com a futura psicopedagoga; en relació a aquest fet penso que he assolit un canvi de perspectiva com a psicòloga a la visió de psicopedagoga en desenvolupar plans d’intervenció psicopedagógica.
Farè una anàlisi de l’experiència de practiques a partir d’una matriu DAFO: Debilitats (internes de la persona), Amenaces (referides al context d’assessorament), Fortaleses (pròpies) i Oportunitats ( que m’ha ofert el centre de practiques). Ho desenvolupo tot seguit:
Debilitats
Penso que els professionals de l’educació hem de fer un constant procés d’autoconeixement, el nostre tarannà es veu afectat per les circumstàncies vitals, algunes dels nostres microsistemes, altres, del macrosistema que tots compartim. En aquest darrer sentit penso que la crisi económica està generant molta crispació i frustració en les persones, a més de dificultats econòmiques molt importants en els alumnes i les seves famílies. Aquest ambient enrarit afecta les relacions en el treball en equip, per tant els psicopedagogs com a professionals estratègics hem d’observar-ho i gestionar-ho ,tan per prevenir com per fer resolució de conflictes de l’equip de treball.
Personalment la crisi econòmica m’ha afectat i ha capgirat la meva vida, la meva necessitat de trobar una feina, ha afectat gaudir més del procés de pràctiques. M’hagués agradat que les pràctiques fossin l’oportunitat de poder acabar treballant a l’escola, però ara les coses ja no funcionen així. Vaig haver de fer un esforç personal per gestionar la frustració de saber que, per molt bé que ho fes, les pràctiques no m’ajudarien a inserir-me; Però vaig saber valorar l’oportunitat d’aprenentatge que significaven.
Vivim en un món a dues velocitats com diu l’economista Niño Becerra, i observar persones que tenien feina i a més una feina interessant em feia sentir com un nen davant l’aparador d’una botiga de llaminadures però sense diners a la butxaca. Les queixes que de vegades expressaven els docents:com avui plegaré tard! Em semblaven irrisòries (pensava, saps quanta gent voldria tenir avui l’oportunitat de plegar tard?). Com diu una frase feta catalana “a cadascú li apreten les seves sabates”, els que tenen ingressos no poden imaginar els equilibrismes que fa gran part de la població per assolir el més bàsic. Els que no tenim feina ja no recordem la necessitat que l’empresa faciliti la conciliació vida professional i vida personal per evitar que els mestres, en aquest cas, puguin arribar a patir burn out. (Síndrome que no he observat en cap dels mestres de l’escola de pràctiques).
La meva situació de vulnerabilitat econòmica em feia empatitzar amb els alumnes en situacions econòmiques desafavorides. Vaig haver d’aprendre a posar límits per què la seva pobresa econòmica m’entristia.
Fortaleses
Tinc molta motivació de tornar al món laboral, m’adono de tot el que he après durant la carrera i em sento il.lusionada per poder implantar els projectes, els nous coneixement en contextos d’aprenentatge formal o informal.
M’agrada molt el treball amb infants, de fet vaig estudiar psicologia amb el propòsit de treballar amb nens, però en el 1992, quan em vaig llicenciar no hi havia gaires infants a les escoles. Vaig iniciar el meu itinerari laboral a l’àmbit social i desprès era cada vegada més difícil canviar de rumb. Arran un trastorn de salut del meu fill petit vaig agafar empenta per formar-me i aprendre sobre com afavorir els processos d’ensenyament-aprenentatge, i així vaig poder tornar a un àmbit laboral adreçat als infants.
Es va establir una relació molt positiva i de confiança dels nens i nenes de l’escola i jo. Eren alumnes que observava des de I-3 fins a tercer de primària. El darrer dia els vaig preparar un comiat amb una cançó dedicada a ells i els infants de tercer de primària em van sorprendre amb un àlbum que van dibuixar (animats per la tutora).En cada dibuix sortia un d’ells amb mi. Us adjunto un dels dibuixos, he tapat el nom del nen que el va realitzar.
Un dels objectius principals del pràcticum I és reflexionar sobre la meva manera de ser com a futura psicopedagoga; en relació a aquest fet penso que he assolit un canvi de perspectiva com a psicòloga a la visió de psicopedagoga en desenvolupar plans d’intervenció psicopedagógica.
Farè una anàlisi de l’experiència de practiques a partir d’una matriu DAFO: Debilitats (internes de la persona), Amenaces (referides al context d’assessorament), Fortaleses (pròpies) i Oportunitats ( que m’ha ofert el centre de practiques). Ho desenvolupo tot seguit:
Debilitats
Penso que els professionals de l’educació hem de fer un constant procés d’autoconeixement, el nostre tarannà es veu afectat per les circumstàncies vitals, algunes dels nostres microsistemes, altres, del macrosistema que tots compartim. En aquest darrer sentit penso que la crisi económica està generant molta crispació i frustració en les persones, a més de dificultats econòmiques molt importants en els alumnes i les seves famílies. Aquest ambient enrarit afecta les relacions en el treball en equip, per tant els psicopedagogs com a professionals estratègics hem d’observar-ho i gestionar-ho ,tan per prevenir com per fer resolució de conflictes de l’equip de treball.
Personalment la crisi econòmica m’ha afectat i ha capgirat la meva vida, la meva necessitat de trobar una feina, ha afectat gaudir més del procés de pràctiques. M’hagués agradat que les pràctiques fossin l’oportunitat de poder acabar treballant a l’escola, però ara les coses ja no funcionen així. Vaig haver de fer un esforç personal per gestionar la frustració de saber que, per molt bé que ho fes, les pràctiques no m’ajudarien a inserir-me; Però vaig saber valorar l’oportunitat d’aprenentatge que significaven.
Vivim en un món a dues velocitats com diu l’economista Niño Becerra, i observar persones que tenien feina i a més una feina interessant em feia sentir com un nen davant l’aparador d’una botiga de llaminadures però sense diners a la butxaca. Les queixes que de vegades expressaven els docents:com avui plegaré tard! Em semblaven irrisòries (pensava, saps quanta gent voldria tenir avui l’oportunitat de plegar tard?). Com diu una frase feta catalana “a cadascú li apreten les seves sabates”, els que tenen ingressos no poden imaginar els equilibrismes que fa gran part de la població per assolir el més bàsic. Els que no tenim feina ja no recordem la necessitat que l’empresa faciliti la conciliació vida professional i vida personal per evitar que els mestres, en aquest cas, puguin arribar a patir burn out. (Síndrome que no he observat en cap dels mestres de l’escola de pràctiques).
La meva situació de vulnerabilitat econòmica em feia empatitzar amb els alumnes en situacions econòmiques desafavorides. Vaig haver d’aprendre a posar límits per què la seva pobresa econòmica m’entristia.
Fortaleses
Tinc molta motivació de tornar al món laboral, m’adono de tot el que he après durant la carrera i em sento il.lusionada per poder implantar els projectes, els nous coneixement en contextos d’aprenentatge formal o informal.
M’agrada molt el treball amb infants, de fet vaig estudiar psicologia amb el propòsit de treballar amb nens, però en el 1992, quan em vaig llicenciar no hi havia gaires infants a les escoles. Vaig iniciar el meu itinerari laboral a l’àmbit social i desprès era cada vegada més difícil canviar de rumb. Arran un trastorn de salut del meu fill petit vaig agafar empenta per formar-me i aprendre sobre com afavorir els processos d’ensenyament-aprenentatge, i així vaig poder tornar a un àmbit laboral adreçat als infants.
Es va establir una relació molt positiva i de confiança dels nens i nenes de l’escola i jo. Eren alumnes que observava des de I-3 fins a tercer de primària. El darrer dia els vaig preparar un comiat amb una cançó dedicada a ells i els infants de tercer de primària em van sorprendre amb un àlbum que van dibuixar (animats per la tutora).En cada dibuix sortia un d’ells amb mi. Us adjunto un dels dibuixos, he tapat el nom del nen que el va realitzar.
Sóc una
persona constant i lluitadora. Penso que les persones poden superar qualsevol
obstacle si s’ho proposen i crec que aquesta filosofia de vida es transmet. En
pensar en els alumnes amb NEE defenia internament: Té tantes oportunitats d’aconseguir-ho,
de progressar. Penso que les nostres expectatives professionals són molt
importants especialment la zona de desenvolupament personal que atribuïm als
alumnes.
A més, tinc vint anys d'experiència com a gestora de formació ocupacional, orientadora laboral i docent en formació no reglada. Tot aquest bagatge m'ha servit per afrontar aquesta experiència, en especial per analitzar el context d'aprenentatge i els professionals que hi participen.
A més, tinc vint anys d'experiència com a gestora de formació ocupacional, orientadora laboral i docent en formació no reglada. Tot aquest bagatge m'ha servit per afrontar aquesta experiència, en especial per analitzar el context d'aprenentatge i els professionals que hi participen.
Oportunitats
La
primera que vull destacar ha estat l’oportunitat que m'han ofert la UOC i l’escola de
pràctiques de poder fer una aprenentatge presencial tant enriquidor
professionalment i personalment.
L’escola,
seguia un ideari que comparteixo, i m’agradaven els passos que donava la
comunitat educativa per assolir-lo, cito l’ideari: “Totes les persones neixen iguals en dignitat i
drets sent aquest inherents pels sols fets d’ésser persones . Els drets humans
ho són de tothom sense diferències de sexe, ètnia, edat, creença religiosa o
condició social...” (PEC Escola).
El fet que l’escola
segueixi el model d’orientació i intervenció psicopedagògica col.laboratiu ha
estat molt enriquidor, és la raó per la qual vaig decidir fer el pràcticum en
aquest centre i ha estat positiu adonar-me’n que desenvolupaven realment allò
que a priori jo pensava que feien. Tal com vaig esmentar en la PAC1 fan “orientació i intervenció psicopedagògica des del model psicopedagògic
col.laboratiu (caracteritzant.se per seguir
treball contextual priorotzant les actuacions a l’aula ordinària, constructivista, l’enfoc preventiu més que
correctiu, el treball inter-intra àmbits (tenint en compte tots els agents
educatius que influeixen en l’ infant) , i des de dins del centre doncs les psicopedagogues són contractades a temps complert pel centre educatiu, fet
que afavoreix el coneixement de la comunitat educativa).
En el mateix sentit, s’ha
posat de manifest que la missió de la psicopedagoga es compleix: “Millorar
la qualitat educativa que s’imparteix en el centre assolint els objectius del PEC,
promovent canvis per adaptar l’escola a
les necessitats de la comunitat educativa potenciant l’ escola inclusiva” (També
ho vaig esmentar en la PAC1 del pràcticum 1).
M’he adonat, Potenciar
la qualitat en els processos d’ensenyament-.aprenentatge afavorint el
desenvolupament de les competències bàsiques, en especial les personals
(autonomia) i les metodològiques
(aprendre a aprendre). I com a conseqüència he decidit, acordant-ho amb l’equip
directiu i la tutora de pràctiques, que el pla d’intervenció del pràcticum II
consisteix en afavorir el desenvolupament de la competència d’autonomia i
iniciativa personal en l’alumnat de cicle mitja.
També he pogut presenciar el desenvolupament
de la funció:
1.Intervenció
psicopedagògica adreçada a l’alumnat.
2.Treball
cooperatiu amb l’equip educatiu.
Gràcies a l' observació d'aquestes funcions he pogut assolir els següents objectius ( Citats en la guia del pràcticum I i II de la UOC):
1.-Conèixer, mitjançant la pràctica, un context d’intervenció psicopedagògica, i desenvolupar una perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en aquest context.
2-Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en un context concret.
3.-Adquirir habilitats i actituds pròpies de la tasca professional del psicopedagog.
4.-Extreure conseqüències i implicacions per al projecte professional propi.
D'altra banda, la activitat de la psicopedagoga del centre es caracteritza per ser una professional estratègica que treballa en equip, cooperativament, que a nivell intern del centre ho fa amb les mestres, altres psicopedagogues o l’equip directiu i que manté un diàleg fluid amb les institucions externes educatives, terapèutiques que atenen l’alumnat i també és un canal de comunicació entre escola i família ( Assessorant sobre l’ús dels recursos externs: socials, educatius, acadèmics). Ha estat molt interessant conèixer la tasca que fa l’EAP col.laborativament amb les escoles en relació a l’alumnat amb necessitats educatives especials; I com duen a terme “l’orientació, seguiment, avaluació i promoció d’alumnes amb problemes d’aprenentatge” (Castelló, Monereo 2004).
L’aprenentatge virtual ha complemetat tots els aprenentatges que he assolit presencialment, que enriquidor seguir els blogs de les companyes i company, el desenvolupament del debat i els assessoraments i informacions proporcionats per la S. tutora de la UOC.
Amenaces
Les retallades en els pressupostos destinats a educació posen límits significatius a poder desenvolupar les intervencions psicopedagògiques en les millors condicions possibles. Les mestres i els mestres de l’escola fan equilibrismes per poder compensar la manca d’ajudes institucionals i així afavorir que els alumnes amb PI (plans individualitzats) tinguin els suports humans necessaris. Com es troben a mancar més hores de vetllador/a!
La funció de la psicopedagoga de treball cooperatiu amb l’equip directiu m’hagués agradat coneixer-la. L’ extrema confidencialitat d’aquestes reunions han dificultat que hi pogués participar.
La gran majoria dels docents han estat molt acollidors i amables, però hi ha professionals que haurien de recordar que tenir un estudiant en pràctiques pot ser enriquidor per ambdues persones. N’hi ha mestres que transmeten molta indeferència vers l’alumne en pràctiques ( vers els estudiants de magisteri que aprenien allí, vers mi mateixa) i això no afavoreix un context d’aprenentatge adient.
Conclusió
M’he adonat que per millorar els processos ded’aprenentatge i de desenvolupament de les persones és necessari incidir i/opromure canvis en els contextos educatius en que les persones participen.
Seguiré assistint alguns dies a l’escola per la presa d’acords vers el pla d’intervenció psicopedagògica en relació al pràcticum II. Però seren reunions amb la psicopedagoga que ha tutoritzat les pràcticques i amb l’equip directiu. Pla intervenció pràcticum II
Agraeixo molt a totes les persones que m’han ajudat en aquest camí d’aprenentatge, i en especial cadascun dels alumnes del centre que han esdevingut uns minidocents extraordinaris.
Salutacions
Bibliografia
Monereo,C i Castelló, M (2004). Un model per a l'anàlisi de contextos (59-74) A T. Mauri, C. Monereo i A. Badia (Coordinadors). La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I) Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
UOC (2014) Guia del pràcticum I i II. Barcelona: UOC
Gràcies a l' observació d'aquestes funcions he pogut assolir els següents objectius ( Citats en la guia del pràcticum I i II de la UOC):
1.-Conèixer, mitjançant la pràctica, un context d’intervenció psicopedagògica, i desenvolupar una perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en aquest context.
2-Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció psicopedagògica en un context concret.
3.-Adquirir habilitats i actituds pròpies de la tasca professional del psicopedagog.
4.-Extreure conseqüències i implicacions per al projecte professional propi.
D'altra banda, la activitat de la psicopedagoga del centre es caracteritza per ser una professional estratègica que treballa en equip, cooperativament, que a nivell intern del centre ho fa amb les mestres, altres psicopedagogues o l’equip directiu i que manté un diàleg fluid amb les institucions externes educatives, terapèutiques que atenen l’alumnat i també és un canal de comunicació entre escola i família ( Assessorant sobre l’ús dels recursos externs: socials, educatius, acadèmics). Ha estat molt interessant conèixer la tasca que fa l’EAP col.laborativament amb les escoles en relació a l’alumnat amb necessitats educatives especials; I com duen a terme “l’orientació, seguiment, avaluació i promoció d’alumnes amb problemes d’aprenentatge” (Castelló, Monereo 2004).
L’aprenentatge virtual ha complemetat tots els aprenentatges que he assolit presencialment, que enriquidor seguir els blogs de les companyes i company, el desenvolupament del debat i els assessoraments i informacions proporcionats per la S. tutora de la UOC.
Amenaces
Les retallades en els pressupostos destinats a educació posen límits significatius a poder desenvolupar les intervencions psicopedagògiques en les millors condicions possibles. Les mestres i els mestres de l’escola fan equilibrismes per poder compensar la manca d’ajudes institucionals i així afavorir que els alumnes amb PI (plans individualitzats) tinguin els suports humans necessaris. Com es troben a mancar més hores de vetllador/a!
La funció de la psicopedagoga de treball cooperatiu amb l’equip directiu m’hagués agradat coneixer-la. L’ extrema confidencialitat d’aquestes reunions han dificultat que hi pogués participar.
La gran majoria dels docents han estat molt acollidors i amables, però hi ha professionals que haurien de recordar que tenir un estudiant en pràctiques pot ser enriquidor per ambdues persones. N’hi ha mestres que transmeten molta indeferència vers l’alumne en pràctiques ( vers els estudiants de magisteri que aprenien allí, vers mi mateixa) i això no afavoreix un context d’aprenentatge adient.
Conclusió
M’he adonat que per millorar els processos ded’aprenentatge i de desenvolupament de les persones és necessari incidir i/opromure canvis en els contextos educatius en que les persones participen.
Seguiré assistint alguns dies a l’escola per la presa d’acords vers el pla d’intervenció psicopedagògica en relació al pràcticum II. Però seren reunions amb la psicopedagoga que ha tutoritzat les pràcticques i amb l’equip directiu. Pla intervenció pràcticum II
Agraeixo molt a totes les persones que m’han ajudat en aquest camí d’aprenentatge, i en especial cadascun dels alumnes del centre que han esdevingut uns minidocents extraordinaris.
Salutacions
Bibliografia
Monereo,C i Castelló, M (2004). Un model per a l'anàlisi de contextos (59-74) A T. Mauri, C. Monereo i A. Badia (Coordinadors). La pràctica psicopedagògica en educació formal (Volum I) Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
UOC (2014) Guia del pràcticum I i II. Barcelona: UOC
