Hola a tothom,
Tal com citen Bonals i Gomez (2005) “el
asesoramiento psicopedagógico en los centros se basa, en buena parte a
responder a demandas”. La demanda se puede entender como el momento inicial de
un proceso en el cual podemos reflexionar… sobre quien la formula, quien la
recibe, el contenido donde se da y el contenido sobre el que versa”. “Entre la
emisión de la demanda y la planificación de la respuesta tiene que haber un
proceso que aporte una comprensión suficiente del porqué de la demanda, de las necesidades
o intereses del demandante y de las consecuencias de las respuestas posibles”.
Cal doncs tenir en compte el context en el que
sorgeix la demanda per oferir una
intervenció psicopedagògica de caire preventiu , correctiu o enriquidora que
sigui eficient.
S’ha produït un canvi històric important en el
model educatiu de la “exigencia que los escolares se adaptasen a los procesos
de enseñanza ha surgido la evidencia que es necesario ajustar los procesos de
ensenñanza-aprendizaje a las características del alumnado”. (Bonals i González
2005) Però malgrat aquesta nova visió de
la demanda i la resposta assessora més encaminada a “la facilitación de los
procedimientos para ajustarse a la diversidad del alumnado en general” (Bonals
i González 2005) trobo que en el centre de pràctiques , com en molts altres
centres educatius, la demanda més
freqüent és resoldre un problema determinat que té a veure amb el cas concret
d’un alumne, com podreu observar en el model
de full de demanda d'intervenció psicopedagògica que
incloc com a evidència documental.
Hi ha per tant una tasca cooperativa a realitzar
entre el/la mestre/a que fa la demanda i la resposta que ofereix el/la
psicopedagog/a. S’han de seguir els
següents tres passos segons els autors esmentats:
1.- Enunciació i escolta de la demanda,
2.- Anàlisis de la demanda.
3.-Reformulació conjunta de la demanda i disseny
de la resposta
Les anteriors fases es complementen amb l’aplicació
de la intervenció psicopedagògica i l’ avaluació dels resultats assolits.
Les aniré relacionant amb el que he observat a
l’escola on estic fent pràctiques.
1.- Enunciació i escolta de
la demanda:
La psicopedagoga del centre dedica els primers
mesos de curs a observar l’alumnat en el seu context d’aprenentatge natural és
a dir en el grup-classe. De vegades rep la sol.licitud de la mestra que observi
a determinat nen o nena, d’altres ocasions és la psicopedagoga la que alerta a
la mestra sobre el comportament d’un dels infants. En aquesta fase de treball,
la mestra i la psicopedagoga conversen i estableixen quines demandes cal
atendre. “Los asesores psicopedagogicos también podemos proponer , pero no
imponer, actuaciones que creemos pueden ser necesarias para un alumno
concreto.” (Bonals i González 2005).
Per
tant, és fonamental el consens i el treball cooperatiu entre professionals
educatius. I per assolir un treball cooperatiu cal tenir en compte determinats
aspectes com:
- - Parlar-ne en l’espai adient garantint un clima de confidencialitat.
- - Evitar la hiperresponsabilització del psicopedagog/a i implicar en totes les fases de treball al mestre/a.
- - Ajustar les expectatives dels mestres a la tasca que li pot oferir el psicopedagog/a. per això “Conviene poner en palabras las posibilidades y limites de la intervención” (Bonals i González 2005). Per aquesta raó l’escola disposa d’una plantilla de demanda psicopedagògica.
- - Facilitar al mestre/a eines per a que pugui desenvolupar la tasca que li correspon. (Per ex. eines com protocols d’observació o formació mitjançant bibliografia o webgrafia adequada al cas).
- Cal estar pendents dels indicadors que el mestra/e pot sentir burn-out i per tant no podria donar una resposta de qualitat a les necessitats especials de l’alumnat.
Tots els elements que hem esmentat interfereixen
en el procés de construcció i reformulació de la demanda.
2.- Anàlisis de la demanda:
Cal valorar quina mena de demanda ens estan
proposant. Plantejaré les que he observat durant el desenvolupament de les
pràctiques.
Tipus de demandes:
- - Demandes de queixa: Quan rebem queixes sobre el comportament d’un alumne però no ve acompanyada de la sol.licitud d’un pla d’actuació. Caldrà fer el possible per reconvertir-la en una demanda constructiva que faciliti millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne/a.
- Demandes de confirmació: El mestra/e explica com esta duent a terme l’atenció a determinat alumnat i la seva expectativa és rebre el vis-i-plau del psicopedagog/a. Caldrà doncs escoltar activament i si detectem que les actuacions desenvolupades no són suficients reconvertir-les per a aplicar una intervenció.
- Demandes d’avaluació general d’un alumne: L'objectiu es proporcionar coneixements sobre el nivell intel.lectual, o les raons que expliquen el seu comportament poc apropiat a nivell relacional amb la mestra o vers els companys. També es valora el nivell de desenvolupament de la competència comunicativa. L’objectiu és decidir els suports que cal oferir a l’alumne o decidir si promociona.
- Demandes d’avaluació dels aprenentatges: Normalment estan relacionades amb el seguiment del procés d’aprenentatge de les àrees instrumentals. “Ayudar a precisar el nivel de competencias en matemàticas o lenguaje que son las àreas que más suelen preocupar” “La demanda puede ser debida al hecho que el docente no sabe el nivel del alumno, no tiene claro si progresa adecuadamente, duda de los objetivos que hay que proponer o no sabe como adaptarle la programación” (Bonals i González 2005). Les psicopedagogues de l’escola m’han comentat que desenvolupant el pla individualitzat de l’alumnat en col.laboració amb la resta dels mestres/tutores implicades en cada cas.
- Demandes d’intervenció en problemes de conducta: En aquesta casuística en que l’alumne té un comportament disfuncional que interfereix en el desenvolupament de la sessió de classe. Es parla amb la família del nen/a i es usual deriva-lo a un servei extern on rebre el tractament adient (com el CDIAP o el CSMIJ). Altres famílies opten per especialistes particulars. La psicopedagoga i la tutora del grup-classe es reuneixen amb la família. L’EAP fa seguiment d’aquests casos.
3.- La reformulació
conjunta i l’organització de la demanda.
“Reformular la demanda
consiste en adecuarla a la problemática que preveemos para que la respuesta
genere cambios con relación a la situación que se nos plantea” (Bonals i
González, 2005). De vegades les respostes a les demandes poden ser curtes, per
ex. passar un test frostig i derivar l’alumna a sessions de optimetria, en
altres el procés d’intervenció és molt més llarg i pot dur-se a terme durant
diversos cursos escolars (potenciar la implosió del llenguatge mitjançant el
joc a alumnes que tenen trastorn general del desenvolupament).
Adjunto el full de demanda psicopedagògica, com podeu observar està relacionat amb la demanda d' avaluació general de l'alumne, la demanda d'avaluació dels aprenentatges.
Reflexió
Bibliografia
Bonals, J. i González, A. (2005). La demanda de evaluación psicopedagógica. A M.Sanchez cano i Joan Bonals (Coords.). La evaluación psicopedagógica. Barcelona: Graó
