Competència bàsica autonomia

Hola a tothom,

Una intervenció psicopedagògica  de caire preventiu i  emmarcada La funció d’atenció  a l’alumnat és fomentar l’autonomia dels nens i les nenes. (Competència bàsica personal).

Desenvolupament de l’activitat

Esmentaré els diferents recursos que s’utilitzen per fer reflexionar a  l’alumnat sobre la seva competència d’autonomia.

La graella d’avaluació d’hàbits d’autonomia:

En un punt molt visible de l’entorn de l’aula hi ha penjada una graella que en les files conté els nom de cada alumne/a del grup-classe i en les columnes hi figuren els següents hàbits d’ autonomia:

• 1.- Miro l’agenda.
• 2.- Faig els deures.
• 3.-Preparo la cartera.
• 4.-Em vesteixo ràpid.
• 5.-Ajudo a preparar l’esmorzar.
• 6.-Faig el llit.
• 7.-Ordeno la meva habitació.
• 8.-Em dutxo sol/a.
• 9.-Poso o trec la taula.

Com s’utilitza aquest recurs? La psicopedagoga  mentre imparteix classe al grup del que és tutora, 3er de primària,  pregunta als alumnes si desenvolupen aquests hàbits i els demana que siguin sincers en la resposta. Cada dues setmanes, aproximadament, els repeteix la pregunta. Si els nens/es responen que desenvolupen aquella conducta la professora fa un puntet verd en la casella corresponent, si l’acció no es du a terme o es realitza amb ajuda llavors hi posa un ròdol groc. Em sorprèn que l’alumnat és molt sincer i molts expliquen que no han assolit fer autonomament determinades conductes. A més, ho responen en veu alta davant la resta de comapnys/es.

Un altre graella més personalitzada, que facilita la reflexió de l’alumne/a vers els seus assoliments és sobre com realitzar les tasques de l’escola:

Graella per millorar el treball a casa:

En les files hi ha anotat un hàbit:

• Miro l’genda?
• Em costa posar-me a treballar?
• Em distrec?
• Llegeixo i entenc el que faig?
•  M’enfado?
•  Ho resolc sola?
• Com em sento quan he acabat la feina?

 En les columnes s’han escrit els dies de la setmana, el cap de setmana s’inclou en una sola columna.

Una altra taula anomenada: Valoro la meva actitud.

(Es refereix al treball a l’aula)

En les files trobem:

• Estar atenta.
•  Seure bé.
• Treballar sense perdre el temps.

En les columnes de dilluns a divendres. Una valoració per dia, l’alumna ho va fer durant tres setmanes. Va progressar positivament en els seus hàbits a casa ,fent els deures, i a l'escola.

Com es valorava? Quan la tasca s’assolia es posava un gomet verd, quan no s’assolia, o s’assolia a mitges es posava un gomet groc.

Reflexió

M’adono que per l’escola potenciar l’autonomia és un valor molt important, que s’afavoreix constantment i en els diferents contextos d’aprenentatge (aula ordinària, esbarjo al pati, sortides de coneixement de l’entorn,...) i es demana molt la col.laboració del microsistema familiar per a que els alumnes esdevinguin autònoms. Em sembla molt adequat potenciar la reflexió i autoavaluació mitjançant les graelles dels hàbits que cal desenvolupar.

Considero una bona intervenció que es potenciï l’autonomia de l’alumnat  però de vegades aquest èmfasi en assolir-la  xoca amb proporcionar suports adients als alumnes; I en aquest matís no acabo de compartir la visió dels mestres de l’escola. Posaré un exemple extret d’una sessió de pla lector del dia 7 de maig adreçada al curs 1er de primària. L’alumnat no comprenia un paràgraf perquè no entenien el significat de la paraula “plegats”. La paraula significa junts, els nens entenien: una cosa doblegada. No hi havia manera que l’alumnat contestes adequadament la pregunta de la psicopedagoga: que passa al final del conte? (More,I (2012) Cisco sis sopars. Ed. Vicenç Vives). Ho van intentar quinze vegades. Des de l’observació participant m’adonava que els nens no sabien la paraula plegats i per tant no entenien el text. (Us recordo que l’escola té un 50% d’alumnat nouvingut).Li  vaig esmentar a la psicopedagoga: -per què no  incidim en paraules que no entenen?, els podem preguntar si saben que vol dir i a continuació el suport pot sorgir d’un company més expert, i si no ho sap cap alumne llavors  l’adult pot oferir l’ajuda (En aquest cas definint la paraula). La psicopedagoga em va respondre que en funció del text es poden comprendre i aprendre paraules noves i que així es potencia reflexionar. És cert, però en aquest cas el text no ajudava a entendre la paraula plegats. Conseqüències: els nens es frustraven per què no entenien el final del conte, no assolien l’èxit en donar la resposta correcta, els alumnes més tímids se sentien incomodes en equivocar-se. Per tant, em sembla adient potenciar l’autonomia però també valorar quan és necessari oferir un suport per què sinó es dificulta el procés d’aprenentatge.

Russell Barkley, un expert en TDAH, (us recomano molt els seus llibres o assistir a alguna de les seves conferències) es queixa que l’escola pot precipitar-se en retirar suports a l’alumnat amb NEE, opino que té molta raó.

Salutacions