Hola a tothom,
En aquesta entrada parlaré de dues funcions de la psicopedagoga: la intervenció psicopedagògica adreçada a l'alumnat i el treball cooperatiu amb l'equip educatiu. La meva participació ha estat l'observació participant. Les intervencions s'han adreçat a un alumne anomenat T d'educació infantil 3, actualment l'avaluació de l'alumne condueix a tots els professionals implicats (mestra de l'aula ordinària, psicopedagoga del centre i psicopedagoga de l'EAP) a plantejar-se que l'alumne pot tenir discapacitat intel.lectual i del desenvolupament.
Anem a pams, us explico per apartats la història, per què sorgeix la demanda , quan participo com a alumna de pràctiques, els acords que actualment s'han près, etc...Per ubicar millor la història explicaré coses que han succeit quan jo no estava encara en el centre fent pràctiques però que la tutora m'ha explicat.
1.- La demanda, amb quina finalitat s'intervé:
El primer trimestre de curs 2013-2014 la tutora de pràctiques observa cada curs a les aules i detecta casos on cal intervenir, ho fa per concens amb les tutores. Decideixen que l'alumne no parla, es relaciona físicament amb els companys donat que no existeix el llenguatge en absolut i no segueix les consignes de la mestra per què no les enten (no ha anat a escola bressol i a casa són castellano parlants). Es decideix fer una intervenció psicopedagògica per implosionar el llenguatge. La tutora i la psicopedagoga parlen amb la família del nen de les seves dificultats i detecten un ambient molt empobrit i sobreprotector ver els nen (fill únic). La família és nouvinguda. La finalitat de la demanda és averiguar que li passa al nen, quins suports necessita per superar les dificultats en la comunicació, la relació i en l'aprenentage. La tasca és complexa.
2.- Intervenció Psicopedagògica:
Coincidint amb el meu inici de pràctiques explico quatre intervencions que realitzem amb l'alumne:
5 de març de 2014: Faig observació participant a l'aula ordinària. La psicopedagoga fa treball contextual i l'ajuda a escriure el seu nom. Ell no té l'autonomia dels altres companys de l'aula que saben que han de fer i ho fan molt depressa. A més, ell ha faltat molt per malaltia. Cerca la relació amb l'adult de manera física, i no mitjançant el llenguatge.
12 de març de 2014: Faig observació participant a la biblioteca on l'alumne rep intervenció individual de la psicopedagoga. Uneixen puzzles de dos peces on cal emparallar objectes vermells, cerquen els objectes vermells d'un conte dedicat als colors, el nen ha de dibuixar amb un llapiç vermell i enganxar gomets vermells en un full. Tot i que la classe està dedicada al color vermell no reté el concepte.
19 de març de 2014: Faig observació participant a la sala de psicomotricitat. L'alumne s'ha de mirar al mirall i assenyalar parts del cos que li esmenta la psicopedagoga. El nen no es reconeix al mirall, però si reconeix a la psicopedagoga i em reconeix a mi. Mira el seu reflex com si veies a un nen que acudis nou a l'escola això ens sorpren enormement. Quan parla nomès diu la sil.laba final de les paraules. No enten les consignes verbals. S'han descartat lesions orgàniques.
Coordinació equip docent:
Abans i desprès de cada intervenció la psicopedagoga i la tutora parlen dels avanços de l'alumne T. Això determina el que s'explora. Desprès de la sessió la psicopedagoga fa un feedback a la tutora del que ha succït. Les dues tenen clar que el microcontext familiar té pocs recursos per potenciar que el nen avanci i a més les successives faltes d'assistència per malaltia agreugen la situació de T. que està mot endarrerrit vers el nivell d'assoliments del grup-classe.
Acords:
Equip directiu, EAP, tutora , psicopedagoga no han decidit si promocionen o no a lalumne T a I-4. Hi ha molts dubtes. No hauria de promocionar, però en auesta decisió entren les necessitats del context escolar com a institució que també té els seus requeriments interns i externs: I-3 té alumnes en pitjor situació que l'alumne T que han de no promocionar clarament, la ratio del grup està per sobre del que pertoca (s'ha demanat ampliació),pugen casos complicats des de llar (l'escola té escola bressol). La família de T no vol ni sentir parlar de no promoció a I-3 i no col.laboraran. Cal prevenir que el curs vinent el grup de I-3 no estigui desbordat de casos d'alumnes amb NEE.
Derivacions:
L'alumne s'ha derivat al CDIAP on s'està fent un treball molt adient però ue necessita temps per donar fruit. Molt bon treball en xarxa escola, treballadora social, logopeda i equip de psicòlegs del CDIAP.
Bibliografia complementària:
He Cercat informació sobre la discapacitat intel.lectual i del desenvolupament a Bonals. J i Sánchez-Cano , M. ( Coords.). (2007) Manual de asesoramiento psicopedagògico. Barcelona: Graó. Del capítol escrit pel Giné, C. i Font, J. Sobre l'atenció a l'alumnat amb discapacitat intel.lectual i del desenvolupament us vull compartir:
El canvi de terme retard mental a discapacitat intel.lectual implica el següent:
1.- " Vision funcional del desarrollo que remite a los apoyos que una persona puede disponer en los distintos contextos y a lo largo del ciclo vital".
2.- "Reconoce el origen social de las dificultades que experimenta la persona con DI y D".
3.- " Se entiende la DI como un trastorno del desarrollo que tiene mucho en común con otros problemas del desarrollo que pueden afectar a niños/as".
"Des dels anys 80 el model que conceptualitza la DI iD i que justifica les pràctiques professionals que es desenvolupen és el model educatiu, aquest s' adreça a la normalització. I el diagnòstic ha de prioritzar les capacitats d'aquestes persones i centrar-se en els suports que reueriran per respondre a les exigències dels diferents entorn vitals".
Em sembla un enfoc ecològic i que té molt punts a veure amb el model d'orientació i intervenció psicopedagògic col.laboratiu.
Reflexions
La intervenció amb l'alumne T és més aviat remeiera però alhora esdevé preventiva ja que en evitar que la situació de l'alumne T enpitjori prevenim dificultats relacionals amb els companys/nyes del grup classe o que arribi a tenir alguna fòbia relacionada amb anar a l'escola. Potser els enfocs preventiu i correctiu són part d'un continuum.
Salutacions
