Mostrando entradas con la etiqueta Aula d'acollida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Aula d'acollida. Mostrar todas las entradas

miércoles, 23 de abril de 2014

Aula d'acollida

Hola a tothom,

El recurs de l'aula d'acollida té molt sentit en el centre educatiu on faig les pràctiques doncs el 50% de l'alumnat que assisteix a l'escola és nouvingut. El dia 19/3/2014 vaig fer observació participativa a l'aula d'acollida durant una hora: de 10 a 11, adjunto el que vaig registrar: Els alumnes són de cicle inicial, n'hi ha 9, 2 són d'altres zones de l'estat espanyol, 2 són de Rússia i 5 venen de Sudamèrica. En presentar-se'm dos em diuen que són tan del seu país d'origen com catalans, la resta només esmenten que són del país d'origen.

La metodologia de la mestra, que és psicopedagoga, es basa en treballar el llenguatge multimodal: utilitza simultàneament el llenguatge visual (les imatges del Power Point), l'escrit (també en les diapositives del Power), kinètic (fant mímica) el musical i oral (molt sovint l'alumnat canta cançons sobre els mesos de l'any, les estacions, el que passa a la primavera.etc.). La immersió lingüística és en català.

Es segueix la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge Escolar. D'una banda, s'aprofiten les aportacions de l'alumnat per reconduir el contingut que es treballa a la classe. D'altra banda, hi ha molta interacció amb els nens i les nenes, s'utilitza la ZDP per ampliar el vocabulari que l'alumnat està recopil.lant sobre la primavera. Hi ha molt treball cooperatiu.

A partir de la conversa amb la mestra, en finalitzar la classe, m'adono que té molt en compte el procés migratori de cada alumne i ella considera com el context escolar i el microsistema familiar incideixen en cadascun/a. Per això ofereix suports per reforçar la seva autoestima (enganxa fotos dels alumnes en els seus treballs i els exposa per la classe). Enten el dol que en una reagrupació familiar suposa deixar a Sudàmerica a l'àvia que ha fet de mare tota la vida i haver d'acostumar-se a una mare que fins i tot té ara una nova parella i altres fills en un país desconegut per l'alumna.

En aquesta activitat m'adono que de nou les funcions de la psicopedagoga són la intervenció psicopedagògica adreçada a l'alumnat i el treball cooperatiu amb l'equip docent (amb les tutores dels grups classe de cada alumne). Es procura que l'alumne/a s'incorpori al ritme de classe normal de l'aula ordinària el més aviat possible.

L'atenció a l'alumnat nouvingut esdevé un diàleg entre l'alumne i el centre educatiu com proposen ( Moya, JL iSolé, E ) però relacionant tot el que he escrit i el que he après en l'assignatura interculturalitat i educació m'adono que el nostre model educatiu és etnocèntric, cerca la multiculturalitat però encara no opta per la interculturalitat. L'escola de la que us parlo m'agrada molt pels seus ideals humanistes però explica i celebra les tradicions del nostre entorn. Penso que l'escola , no només on faig pràctiques sinó totes en general, si vol potenciar l'autoestima cultural hauria d'obrir-se més a les cultures que venen, fer tallers on cuinar menjars típics dels països dels nens nouvinguts, escoltar les seves rondalles i cançons, per què sinó com podem dir que ens sembla bó un model  cultural que en els fons ignorem. Que li transmetem llavors als nens/es nouvinguts? a mi em sembla que poca autoestima cultural.

Salutacions